​

​

 

​

 

Calfred

 

​​(Una cançò zona de fons en el lloc on estaba una nau abandonada, allí arriba molt contenta l’N’krumah)

 

N’krumah: (A la seva amiga) Que contenta estic. Quina sensaciò de vida em transmet esta música.

Sofía: (Abraçant-la) A mi tambè, xiqueta.

Enric: Pareixeu molt felices.

N’krumah: Sí, etsem aci perquè la vida és el meu major enemic, però veig que no sóc l´única, ací hi ha molta gent igual que jo i està molt feliç, i ixa felicitat me la transmeten a mi.

Sofía: Si, i ara el que han de fer és no pensar en ixes coses tristes.

N’krumah: (Somrient) He vingut a donar-ho tot…

Enric: (Antepossantse) I ho faràs. Voleu vindre  a ballar amb els meus amics? Estem allí davant, donant-ho tot, com tu dius. (Riu)

  (N’Krumah I Sofía van amb el seu nou amic a ballar als peus de l’escenari, on un grup amb un saxofonista, entonen unes cançons)

N’krumah: (A la mateixa vegada que balla): La veritat que la cançó te raó. Almenys la meva vida si que és una autèntica mentida. Sempre he estat mentint als meus pares, amics, a tot el món.

Sofía: (Intentant fer riure la seua amiga) A mi mai m’has mentit.

N’krumah: A l’única, perquè sabia que no em fallaries mai. (Somriu)

Enric: No et martiritzes amb això. Tots els que estem ací tenim una vida similar.

(Mentre N’krumah parla amb Enric, Sofía coneix Axel, un amic d’Enric.)

Axel. Hola, preciosa, què fas tu per ací?

Sofía: (Assenyalant a N’krumah) Acompanyant la meva amiga.

Axel: (Rient) Igual com jo!

 

Sofía: Podries invitarme a alguna cosa, no?

Axel: I tu després a la teua casa, no? Aixi parlem més tranquils.

Sofía: (A a N’krumah) Nena, jo me’n vaig ja a casa, vens?

N’krumah: Si, que ja es molt tard. Aneu anant al cotxe, que Enric ha anat a pixar, i així ens acomiadem.

Sofía: Va, no tardes.

(Torna Enric de pixar)

Enric: On están estos?

N’krumah: Me están esperant en el cotxe. (Avergonyida) Podries acompanyrme a casa?

(El nou amic acepta gustosament) En arribar a casa, quedaren per a continuar parlant i vore’s.)

N’krumah: (Es desvetix, es possà en el llit i apagà, m’he sentit viva. Per un momento m`he oblidat del virus que recorre el meu cos.

(N’krumah es dormirà recordant aquella nit)

​

​

​

                                                                                      Sandra López Ferrer