​

​

(Bud està al seu porxe, és de nit i el vent sona com música. Bud porta una samarreta tacada i una gorra de béisbol. Sentat en una hamaca fuma. Al seu costat està TYSON, el seu únic amic. També fuma)

 

 

Bud: Estic fart d'aquest mal vici.

 

Tyson: De què? De fumar?

 

Bud: És clar, home. Estic fart de fumar i també estic fart de tot açò. El camp està matant-me. Tots el dies la mateixa merda.

 

Tyson: (Tocant-li l'esquena) És el que hi ha, amic, no podem fer una altra cosa.

 

Bud: Però tu treballes on t'agrada, no pots queixar-te.

 

Tyson: Vaig tindre sort. Tu valdries per a moltes coses, series molt bon estudiant, però has d'entendre que has de mantenir als teus pares.

 

Bud: Tens raó... S'està fent massa tard. Crec que aniré dins.

 

Tyson: Sí, et deixe amb les teues coses. Demà ens veiem.

 

 

(BUD entra a casa. El Pare està veient la TV. Bud sap que veu a David Letterman)

 

 

Bud: Qui hi ha hui pare?

 

Pare: Música.

 

Bud: Sempre hi ha músics pare, et pregunte pel grup que toca.

 

Pare: Música.

 

 

(BUD va a la seua habitació. Es senta davant l'ordinador. Encén una conversa a una pàgina de xat via webcam)

 

 

Bud: Hola.

 

Asa: Hola, Bud. El meu nom és Asa.

 

Bud: Un nom molt bonic. Estic avorrit, conta'm, ASA, què t'agrada?

 

Asa: M'agrada la música i ballar. Sóc fan de Ryuichi Sakamoto i practique ballet des de fa anys.

 

Bud: A mi també m'agrada la música, sobretot el heavy. Però deteste el ballet.

 

Asa: Perquè no ho practiques.

 

 

(Per la finestra es pot veure el cotxe de la Mare aparcant. Surt del cotxe totalment borratxa i pegant crits.

 

 

Bud: Acaba d'arribar ma mare.

 

Asa: Em té igual.

 

Bud: (Incómode per l'actitud d'Asa) Escolta, hauries de ser més respectuosa.

 

Asa: Bud, no vull tanta xerrameca, hem de ser més directes.

 

 

(Viatgem al saló. La Mare ha entrat a escena. El Pare la mira)

 

 

Mare: (Èbria) Ets un puto desgraciat! Tot el dia sense fer res! A vegades pense que la bala hauria d'haver-te matat. A soles dones feina.

 

Pare: No...

 

Mare: Vols callar? (Cridant) No ets res, no fas res, hauria de deixar-te.

 

Pare: Tu estàs al bar i no...

 

Mare: (Colpejant el pare) No parles! (La mare puja dalt).

 

 

(Retornem a l'habitació de Bud. El clímax de la conversa és present)

 

 

Bud: Baixa la càmera.

 

Asa: (Mostrant les seus intimitats) Així?

 

Bud: Sí.

 

Asa: Hem d'acabar a la vegada.

 

 

(Sona un tret brutal)

 

 

Bud: (Cridant) Mare?

 

Asa: Què ha passat?

 

Bud: No sé, he d'anar a veure-ho.

 

Asa: No, queda't amb mi.

 

Bud: No.

 

 

(BUD surt de l'habitació, va al saló)

 

 

Bud: Mare?

 

Mare: (Des d'alt) Ha, ha, ha!

 

Bud: (Veu que al sofà no hi ha ningú) Pare? (Silenci)

 

 

(La Mare comença a baixar les escales, escopeta en mà. BUD, nerviós, busca el seu telèfon. Crida a Emergències)

 

 

Bud: (Cansat d'esperar amagat) Agarreu-lo, per favor...

 

Emergècncies: Digueu?

 

 

(La Mare ja és al costat de Bud. A Bud se li escapa el telèfon)

 

 

Bud: Què has fet, Mare?

 

Mare: Ha, ha, ha! Bud, havia d'acabar amb ell, no servia per a res.

 

Bud: (Plorant) Mare, t'odie.

 

Mare: (Encanonant-lo) Què has dit?

 

Bud: Mare, jo no volia...

 

Mare: Ja és massa tard.

 

Bud: Per favor, Mare!

 

(La Mare reventa el seu pit, el cap de Bud colpeja l'ordinador. La Mare es pega un tret al cap.)

 

​