​

TV

 

         (LLUÍS està assegut al sofà del menjador de sa casa, malalt i cansat. Porta un xandall vell mal combinat amb una camiseta d’els KNCIKS tacada d’oli. Té davant una bossa de patates fregides i una cervesa calent. És la una de la matinada i veu la televisió per fer alguna cosa. Canvia de canal constantment, res el convenç. Estira la cama damunt la taula que hi ha davant seua, tirant-ho tot per terra. S’ha fet mal a l’esquena i damunt ha begut massa. De sobte se li apareix la seua consciència.)

 

Consciència: (Renyint-lo i enfadat) Mira com ho has deixat tot! Gros! Podries anar al gimnàs! Que ta mare té haja malcriat tant sols ha servit per a posar-te com una barrica! 

Lluís: (Desganat) Demà ho faré, o millor aniré a córrer, que és millor i més barat.

CONSCIÈNCIA: (Irònicament.) Confie que pots aconseguir-ho, encara que amb el fred i la panxa eixa que portes... (Riu.) No aguantaràs massa estona.

Lluís: (Molest.) Gràcies pel teu suport! A més (excusant-se), no crec que hi vaja, perquè a la nova avinguda hi ha molts cotxes i el fum que tiren... molesta, i tu ho has vist (mirant cap a la finestra), porta tres dies plovent. Ja ho decidiré demà!

Consciència: Excuses, excuses...  Però bé (torna a riure), segur que la decisió que prens és la més encertada.

Lluís: (Molest.) Crec que ja està bé de brometes. (Cridant.) Ja voríem quant aguantaries tu!!! Deixa’m en pau imbècil!

         

   (LLUÍS li dóna l’esquena a la CONSCIÈNCIA, que està personificada en una joveneta que sembla antipàtica. Agafa el comandament de la televisió i fica el canal 55. Fan “Lo que el viento se llevó“.)

 

Consciència: (Estranyat i mirant la barra on hi apareixen tots els canals.) Com es que fan

(Agafa el comandament. Sembla preocupat.) Creus que me les hauria de gravar? Déu meu, m’estic perdent pel·lícules fantàstiques!! (Estreny el botó  on hi apareixen tots els canals i assenyala el canal de versió original.) Mira! Estan fent Moulin Rouge, i en l’altre El Senyor dels anells.

Consciència: Però si has vist ja totes les pel·lícules! (Enfadat) Canvia que em canse!

                    

(Fica amb el comandament sèries americanes  que no acaben de convèncer-lo . Continua canviant i arriba fins al canal dels esports)

 

Consciència: (Emocionada s’apropa a la pantalla per veure millor.) Si estan fent hoquei! Ja era hora que feren alguna cosa bona... (Es fica en peu i li lleva el comandament a LLUÍS. Puja el volum) Rugbi, açò és esport...

Lluís: (Marejat com està li lleva bruscament el comandament. Tus fort.) Però que dius!! Són quatre imbècils que es donen pals, i a veure...(Amb fàstic.) Rugbi?? Sinó és algun país com Irlanda, Escòcia o Gales que fan que t’isca la vena patriòtica no val la pena veure’l. Jo si no fan l’NBA.... (Mira la camiseta dels Knicks que duu posada.) Em resigne a seguir en aquest canal!

 Consciència: (Riu.) El que passa és que tens complexos. (Senyalant-lo.) Tots corpulents i amb bons músculs i tu així, gros, que ets uns gros i a més...un gos!!

Lluís: (Es mira la panxa.) Torna-li! Que em deixes! Vaig  a canviar. (Agafa el comandament i canvia.)

       

(Fica els canals de dibuixos, que no pareixen convèncer-lo. Canvia i arriba al canal Història, un documental de la II Guerra Mundial.)

 

Conciència: (Amb ràbia agafa una creïlla i se la menja.) Nazis!!?? Fora...

Lluís: (Mira CONSCIÈNCIA.) Mmm...

 

(Canvia i aplega els canals del cor fins que veu que a la pantalla ix Gran Hermano.)

 

Conciència: (Continua menjant creïlles. Mira LLUÍS i fa una ganyota.) Com deixes açò...

Lluís: (Satisfet mira amb interès la pantalla de la televisió.) I ara què passa? Gran Hermano és el reality show per excel·lència!! 24 hores connectat en directe, quin privilegi... (Somriu i la mira. Agafa un muntó de creïlles.) I quin mèrit!

Conciència: (Burlant-se.) És clar! De segur que és ben difícil llançar a la fama cada any una generació d’imbècils que distraguen el personal!

Lluís: (S’acomoda al sofà.) I ara què? (Es menja les creies i canvia de tema.) Per cert, tu no has vist el famós vídeo de la xicona de jacuzzi?? (Se’n riu.) Va tirar-se un pet i  empastifà tota l’aigua d’un color fastigós! (Agafa el telèfon i fica Youtube.) Mira, mira!

             

                             ( CONSCIÈNCIA comença a riure, fins que cau del sofà.)

 

Consciència: (S’alça encara rient-se.) Això sí que és bo!

Lluís: (Riu.) Calla, crec que canviaré.

                  

                                   (Canvia de canal. Canal 9. S’apropa a la pantalla.)

 

Conciència: (Torna a ficar mala cara, mira a LLUÍS.) És broma? M’avergonyisc d’aquestes notícies, tot són inundacions i catàstrofes, i no parlen valencià, açò és un nou dialecte, tira i canvia...

Lluís: (Estranyat.) És lamentable, no? Que la tele del lloc on vius et provoque eixa sensació, quina pena (Estreny diverses vegades el botó de canviar.)

    

                                    (Estan al canal del logotipus verd.)

 

Lluís: (Somrient mira a CONSCIÈNCIA.) Home, el canal líder d’audiència en entreteniment! Quina gràcia, fan Pare de família!!

Consciència: (Amb burla.) Açò et passa perquè et sents identificat. (Arruga la bossa de creïlles que ja està buida.) El que passa tu no tens molt de pare, de família... (Riu.) Si no fan futbol, no val la pena. (Agafa’l comandament i canvia.)

Consciència: (Es lleva la mà al cap.) Eleccions veneçolanes!! Mare meua...

Lluís: (Es fica en peu. Tus una estona.) Aquest canal té fama de progressista (agafa la bossa buida i va cap a la cuina), però per allò que queda modern. Només ixen tonteries!

Consciència: (El mira.) Supose que sèries americanes roines i política.. (Fa un bufit.) Política..

Lluís: (Tira la bossa al fem. Obri l’armariet i agafa una caixa de pastilles. Ompli un got i es pren una. Continua.) I també ixen strippers, programes de drogues i pel·lícules massa calentes... Però és el canal del logotipus roig. (Indignat.) Tot queda bé! Canvia.

                  

                             (CONSCIÈNCIA fica “El diario de Patricia”. LLUÍS s’asseu.)

 

Lluís: (Escandalitzat.) Hala! Ara  em fiques la dona eixa mudada que ven desgràcies alienes com si fora una mercadera. Mare meua on hem arribat...

Consciència: (Esclata a riure.) No em dones lliçons de programes que a tu t’agrada Gran Hermano! No obstant, sí que pense que eixe programa... (Es posa seriós.) És una trampa de les bones, mai he vist ningú que haja dit que no es reconcilia, per favor... (Assenyala la dona que està a la butaca del programa.) Mira, mira...

Lluís: (Torna de la cuina i s’apropa al televisor. S’escolta de fons la típica música melodramàtica.) Senyora Torcuata? Mare meua en quin embolic hauran ficat la pobra dona...

       

   (Veu a la televisió una equatoriana d’aproximadament 30 anys, la presentadora vol convèncer-la que torne amb el seu marit.)

 

Consciència: (Amb to de burla, imitant Patrícia i fent gestos exagerats.) Senyora, perdona’l per favor! (Posa véu de dona emocionada.) Escolte, escolte el que diu!! Ningú mai la voldrà mai tant, és el seu marit, vinga... (Se’n riu.)

Lluís: (Rient-se.) Hala, ja l’han convençuda. Dóna’m el comandament que canvie... (Fica la segona, però fan programes de càlcul mental.) No tinc acabat ESO, vaig a entendre açò... (Torna a canviar.)

Conciència: (Continua bromejant.) La primera, La de todos. (Fixant-se.) Si fan un anunci de Tengo una pregunta para usted, a veure que li pregunten al desgraciat del president ara...

Lluís: (Es fica la mà al cap, comença a marejar-se.) Puff... (Mira la pantalla.) Sempre les mateixes senyores pesades amb la crisi i  els matrimonis homosexuals!!

Consciència: (Indignada.) Si porten fins i tot una pancarta, a veure.. (Llegeix.) “Mi mamá no se llama Ramón”

Lluís: (Crida.) Però que s’han cregut! Fins ací hem arribat! (S’enfada i li dona un cop a la televisió. Cau a terra i s’apaga.) Me’n vaig a dormir, no puc més... (A la CONSCIÈNCIA.) Ves-te’n, deixa’m dormir.

Consciència: (El mira desconcertat.) Però...

Lluís: (S’alça del sofà i cridant.) Ves-te’n!!                   

               

(Agafa una manteta que té al costat. De sobte  PLAS! CONSCIÈNCIA desapareix i LLUÍS cau al sofà. S’adorm.)

 

Lluís: (Mira al seu voltant, es troba al plató de Tengo una pregunta para usted. Està estranyat i no sap com reaccionar.) Com? Estic dins la televisió... (Mira enfront seua i veu gent que li crida i insulta. S’adona que és el president del govern. Entre totes les veus destaca la d’una dona mal arreglada, és sa mare i pareix molt enfadada.)

Mare: (Cridant com una boïga i assenyalant-lo.) Vostè, desgraciat!! Ja ens dirà que farà per eixir de la crisi! Tots igual, sempre amb promeses i després res, tos a l’atur. I nosaltres... (Es fica trista i trau un mocador.) Nosaltres les dones amb fills de quaranta anys a casa  sense feina, ni menjar tenim, expliquem..

                      

 (LLUÍS escolta dins seu els pensaments del president i intenta evitar més preguntes.)

 

Lluís: (Nerviós.) Intentem... Estem intentant... (Li talla la conversació l’insult d’un altre home i de sobte altra vegada PLAS!)

                    

(Apareix a La segona, el concurs científic que abans estava veient. Un presentador repentinat i amb ulleres comença a plantejar-li problemes de matemàtiques. LLUÍS s’adona que ara adopta la figura d’un estudiant de física. Es mira la roba, pareix Steve Urkel.)

 

Presentador: (Parlant ràpidament.) Un iogurt de fruites costa 0'10€ més que el natural. Quin és el preu de cada iogur si he pagat 2,6€ per quatre iogurts naturals i sis de fruites? Té 20 segons!!

Lluís: (Confós.) Espere, espere! (No acaba de contestar quan torna a sonar un PLAS! LLUÍS és al Diario de Patricia. Està assegut, ara és la senyora Torcuata.)

PATRICIA: (Amb intenció de sorprendre.) El seu marit està ací!! Un fort aplaudiment!

               

                                              (Ix el marit de Torcuata.)

 

Marit: (Emocionat.) Et vull, sempre ho he fet, des del dia que et vaig veure caminant pel carrer de Salvador, allà a l’Equador. Torcuata, espere que pugues perdonar-me i confie què ho faràs, perquè la nostra història és massa bonica com perquè acabe ara. Per favor vida meua, perdona’m, confia en mi.

            

(LLUÍS confós sent la impotència que sent Torcuata, l’odi cap al seu marit, de segur que torna a trair-la. Hi apareix CONSCIÈNCIA. LLUÍS està confós, no entén res.)

 

Consciència: (Somrient maliciosament.) Veus, i ara què? Què fem? El perdones o no?

Lluís: (Amb els ulls oberts.) Com?? (Mira per tot arreu) No ho entenc! No pense perdonar-lo!! (Desesperat.) Però que... No sóc jo qui ha de decidir-ho!

Consciència: (Riu encara més i es fica al costat de Patricia. El joc pareix divertir-la.) Tu pensa i diu el que vulgues, que la Patricia no té escolta!

              

      (LLUÍS es troba tancat, sols hi pot parlar amb CONSCIÈNCIA. Torcuata és qui mana, qui ha de parlar amb PATRICIA en el seu lloc.)

 

Patricia: (Mirant Torcuata.) Per què no li dóna una altra oportunitat?

            (LLUÍS seient Torcuata la compren, no vol perdonar-lo, de segur que no canvia, són massa anys amb ell. CONSCIÈNCIA el mira i riu una altra volta.)

 

Lluís: (Delirant.) Maleïda consciència, deixa’m parlar, he de salvar Torcuata!!!

          

(Tot desapareix i PLAS! Hi és en una habitació davant un espill. Ara és una joveneta de desset anys que és mira preocupada.)

 

Consciència: (Continua bromejant.) La part positiva és que amb eixe cos no farà falta anar demà al gimnàs.

Lluís: (Segueix desconcertat. Es passa les mans per les.) Però...

       

(PLAS! LLUÍS apareix als informatius del canal del logotipus blanc, és el presentador de les notícies de la nit.)

 

Consciència: (Continua divertint-se amb els deliris que està patint LLUÍS.) Senyor presentador, on has deixat el cotxe? (Riu.)

Lluís: (Ignorant CONSCIÈNCIA i mirant una càmera.) Hi ha hagut una matança a Cantabria a les dotze de la matinada. No pareix que siga cosa de terroristes... (Pensa en el que ha dit CONSCIÈNCIA i es dirigeix a ella, canvia el semblant i es fica seriós.) Uf... He deixat el cotxe mal aparcat i ja veuràs com el 4x4 del director li ratllarà la carrosseria i la tindrem...

                  

 (Els càmeres de l’informatiu el miren i una altra volta PLAS! CONSIÈNCIA ha tornat a desaparèixer. LLUÍS està a Nova Zelanda damunt un cavall blanc, cavalcant amb l’uniforme de vaquer. Mira al seu costat i veu al sheriff.)

 

Sheriff: (Cridant-li i acostant-se a ell.) No hi passes pel riu!!

LLUÍS: (Mira el seu superior fent una ganyota.) Com???

           

(PLAS! Apareix a la Selva amazònica, en un grup de soldats que porten espases i armes de foc.)

 

Capità dels soldats: (Alça l’arma.) Vinga! Afanyeu-vos, demostreu qui son els que manen! (Mirant els soldats i cridant amb orgull patriòtic.) Eduqueu-los!!

         

  (PLAS! Una altra vegada. Es mira i veu que s’ha transformat en una serp que busca menjar, però als deu segons hi està corrent amb un vestit blanc davant un muntó de paparazzis.)

 

Lluís: (Desesperat.) Deixeu-me! Deixeu-me! (Mira cap arrere i veu a CONSCIÈNCIA qui li fa fotos.)

CONSCIÈNCIA: (Sense parar de córrer riu.) Però on vas, dóna’m l’exclusiva!!!

     

 (LLUÍS sent altra volta el PLAS! Ara  hi és a Gran Hermano. Una xica no molt prima li recrimina que no ha fregat el pis i plora.)

 

Xica: (Plorant.) Sempre fa el mateix! S’aprofita, s’aprofita de tots...

Lluís: (Malhumorat.) Però que dius?! (Busca entre la gent a CONSCIÈNCIA i la veu darrere la xica rient-se. Crida tirant-se damunt ella.) Tu, vine!!

Xica: (Mira la càmera i segueix plorant.) Veieu, damunt delira! Està boig, boig, boig...

     

   (La veu de la xica s’apaga. PLAS! L’NBA és el nou escenari, intenta fugir d’un jugador de dos metres quan PLAS! El mateix soroll torna a confondre’l i apareix als dibuixos animats. Passa per tos els canals personificant-se en milers de personatges fins que tot desapareix i tan sols veu a CONSCIÈNCIA asseguda a una taula.)

 

Consciència: (El mira amb fàstic.) Gros... (Amb to irònic.) Ara viatjarem al millor lloc de tots...

Lluís: (Asustat mira CONSCIÈNCIA.) Però... No entenc!

Consciència: (Riu i s’apropa per mirar-lo als ulls.) Sempre amb la mateixa paraula...Vinga alçat!

      

  (LLUÍS es fica en peu, però dona uns tombs fins que cau, cau i cau al buit des del terrat d’un edifici de cinquanta pisos a un suburbi de París.)

 

 Lluís: (Plorant i amb desesperació agitant els braços.) Ahhhhh!!!! (De sobte sent com una punxada seguida d’una estranya sensació de benestar i tranquil·litat s’apodera del seu cos. Escolta la veu de CONSCIÈNCIA des del terrat de l’edifici.).

Consciència: (Amb to dogmàtic.) Ai Lluís, mentre caus tot va bé...Mentre caus tot va bé...Però el més important no és la caiguda, sinó l’aterratge.

                                                   

  (Silenci i PLAS!)