​

 

​

 

 

 

 

 

 

 

 

(Un jove contructor  es trova a la platja de la Malvarossa, a València, tras el seu sentiment d’absència ha baixat a primera hora del matí, està pensant amb molta il·lusió idees per a fer atractiva aquesta platja quan apareix una amiga seua, Marta)

Josep: Bon dia Marta

Marta: Bon dia Josep, què fas ací?

Josep: Estic pensant que podria fer més cridanera aquesta platja, he d’inventar alguna cosa.

Marta: I què has pensat?

Josep: He pensat que podria alçar quatre o cinc torres de la mateixa mida en línia recta davant la mar.

Marta: Això està passat de moda i és una mediocritat

Josep: Tens raó…

​(S’alça i es posa a pensar)

​

Josep: Ja ho tinc! Construiré un parell en forma de pirámide, amb quatre torres a la base, tres al mig i dues al cim.

Marta: Bona idea! I pel voltant pots posar ornaments també pero fer-la més atractiva.

Josep: Sí, posaré herbes, uns jardins i unes fonts

Marta: I com construiràs un complex d’aquelles magintuds sense un bon reclam? Sense alguna cosa que realment el faça atractiu per als banyistes que ja hi ha en aquesta platja?

​

(Es torna a quedar pensatiu)

​

Josep: I si construira un centre comercial…, o no, un gran balneari…, o millor encara: Un camp de golf?

Marta: Molt bé, el camp de golf m’agrada i podries construir quatre pistes en lloc d’una.

Josep: És veritat quatre pistes millor.

Marta: Però hi ha gent que tenen més eines, mitjans i disposa amb més ajuda que tu.

​

(Desmoralitzat torna a quedarse pensatiu i un raig de sol l’enlluerna)

​

Josep: Jestà, demanaré ajuda als grans, tot i que haja de compartir la glòria.

Marta: Si demanes ajuda, podries fer-ho tot més gran i afegir coses!

Josep: És clar, podria edificar una zona d’aventures i rius artificials i boscos de bambú: Un parc temàtic.

Marta: Jo crec que podries aprofitar millor l’ajuda dels grans.

             

                (Es torna a quedar pensatiu, fa molta calor i està suant,  quan de sobte…)

​

​

Josep: Clar, ja està, ja ho tinc, faré una pista d’esquí coberta

Marta: M’agrada la idea moltíssim.

Josep: Moltes gràcies Marta, m’has servit de gran ajuda.

Marta: De res Josep, me’n vaig a dinar, fins ara.

​

(Se’n va Marta mentre que Josep agafa un poal i l’ompli d’aigua i arena per a edificar la primera torre de la pirámide, apareix la seua mare)

​

Mare: Fill, a casa a dinar!

Josep: Ara no puc!

Mare: He dit que a dinar

(L’agafa pel braç mentre se l’emporta)

​

Josep: No! per favor mare!

Mare: Calla I tira cap a casa!

​

​

(Se’n va plorant i s’asseu a la taula quan en la tele apareix un anunci amb un jove constructor que acaba l’anunci dient: “Paradis d’or, Que guai!” Josep enrabiat clava la forqueta a les tovalles)

​

​

​

​

​

​

​

                                                                                             Javier Orero Lluch​

​

​

​

​