​

 

​

Equilibri

 

​

​

La trapezista, cada vesprada fa el seu espectacle al circ. Avanç de cada actuació té que mentalitzar-se, però un dia no es va poder centrar perquè li van assaltar temors i dubtes.

 

Trapezista: (en la seua caravana) Estic molt nerviosa, no sé si ho podré fer – diu mentre es mira a l’espill.

Domadora: (entrant per la porta) Afanyat, afanyat que en cinc minuts tens que eixir a actuar.

Trapezista: (mentint) D’acord, de seguida vaig, dóna’m un moment per preparar-me.

​

         Minuts després...

​

Domadora: Què fas que encara no estàs al trapezi?

Trapezista: És que no puc, em traeixen els nervis.

Domadora: Tranquil·la, ets una gran trapezista. Vinga, ix a l’escenari.

Gent: Visca, visca, ja ha eixit! Ànim que tu pots!

Trapezista: (a ella mateixa) Per intentar-ho no perd res.

Després de l’actuació.

Domadora: Has estat al·lucinant, de veritat que m’has sorprès molt.

Gent: (aplaudint) Bravo!

Domadora: Ei, escoltes la gent com t’aplaudeix? Com es nota que els agrades tu i el teu número.

Trapezista: Si tota la gent creu en mi, jo tindré que creure més en mi mateixa. Bé, em vaig cap a la caravana.

Al dia següent.

Domadora: (entrant a la caravana) Què has fet?

Trapezista: (commocionada) No ho he pogut evitar, no sé ven bé el que ha passat.

Domadora: Vinga, fuig. No et quedes parada! Jo t’encobriré.

Trapezista: Moltes gracies, no sé que faré ...

Televisió estatal: Pareix que la trapezista ha matat al seu marit amb un ganivet de cuina perquè la maltractava. La policia encara la busca.

Filla: (jugant al seient de darrere) Mare, mira el meu ós de peluix.

Trapezista: (al volant de l’automòbil) Ara el mire – diu mentre pensa- Per fi m’he atrevit. Per fi ho he aconseguit.

​